Santuari de Biar

El Santuari consta de tres naus, la central coberta amb voltes de creueria, recoberta amb estucs i pintura al fresc, amb nervadures en les claus es representen el sol, l'escut de Biar i l'escut d'Aragó i les naus laterals que formen capelles cobertes amb cúpules cegues sobre petxines. El presbiteri és rectangular, elevat per tres graons de marbre blanc i delimitat amb una barana de ferro.

Destaca el paviment hidràulic de colors de principi de segle XX i l'amplitud de l'espai interior.

La decoració en general és d'estil neoclàssic. Destacant en el creuer les quatre petxines amb pintures al fresc de notable valor artístic de Tomas Belando, any 1757.La portada és d'estil rococó.

Com és habitual en els santuaris marians de la nostra zona, l'altar té un cambril que, juntament amb el reraltar, forma un espai propi, aïllat, on s'alberga la imatge de la Mare de Déu. Aquesta peça és obra de l'escultor valencià Juan Estellés i tenen interès els seus dibuixos ornamentals i baix relleus d'escaiola, amb rivets daurats, de gust francès, lleugerament modernistes. Aquesta delicada obra es va construir per la voluntat testamentària de les germanes Margarida, Mª Gràcia i Cristina Candela i Crespo, col·locant-se la primera pedra el dia 1 de març de 1915. Les obres d'infraestructura van ser executades per paletes de la localitat, sota la direcció del ermità D. Remigio Gracía. L'ornamentació del seu interior va estar a càrrec del prestigiós artista valencià Juan Estellés. Els marbres del seu sòcol van anar a càrrec dels tallers Miguel E. Nebot, de Monòver. Destacant a Julio Sentis Teston, com un altre dels artistes constructors.

Annexada a aquesta construcció observem l'habitatge de l'ermità, i al costat d'aquesta l'Hospedería que va ser durant uns anys residència dels Caputxins Franciscans, orde religiós que va romandre a Biar durant 321 anys.